Santiago Ramón Cajal

Santiago Ramón Cajal Va néixer al 1852 al poble de Petilla de Aragón, enclavament navarrès a la província de . Era fill de Justo Ramón Casasús i Antonia Cajal. Tota la seva infantesa i adolescència es veié marcada pels continus canvis de residència dels seus pares per diverses poblacions aragoneses. Va realitzar els estudis primaris als escolapis a Jaca i el Batxillerat a l'Institut d'Osca. Va estudiar medicina a la , Universitat de Saragossaon tota la seva família es va traslladar el 1870. Cajal es va centrar poc en els seus estudis universitaris, i en llicenciar-se el 1873tan sols va aconseguir un lloc a la sanitat militar i el 1874 va ser destinat a Cuba. Va ser traslladat d'un lloc a un altre fins a retornar a Espanya el junyS del 1875 a causa de les seves malalties. L'any 1875 va marcar també l'inici de la seva vocació científica. Ell mateix es va pagar el seu primer abans de guanyar, l'any 1876, una plaça de practicant a l'Hospital de Nuestra Señora de Gracia a Saragossa. El 1878va contraure la tuberculosi, però el 1879 fou nomenat Director de Museus Anatòmics de Saragossa i es casà el 19 de juliol amb Silveria Fañanás García, amb qui va tenir set fills. Va guanyar la càtedra d'Anatomia Descriptiva de la Facultat de Medicina de València l'any 1883, on va poder estudiar l'epidèmia de còlera que va assotar la ciutat l'any . El 1887 es va traslladar a Barcelona per a ocupar la càtedra d'histologia creada a la Facultat de Medicina de Barcelona.