Valldemossa

Abans quan vivíem al barri de Sant Maties, teníem uns amics.Eren com quasi la nostra família.Però pel treball del seu pare se'n van haver d'anar a Valldemossa, un poble de Mallorca, i només els podíem veure a l'estiu. El primer any que hi vam anar ,sempre estava jugant per casa seva amb l'Alvaro que és el més gran.Tenia dos anys més que jo, era igual que la meva germana.Quan vam tornar a Montblanc, vam tornar a anar al cole i el pròxim estiu hi vam tornar a anar .Aquest cop ja vam fer més amics i anàvem sols pel carrer perquè el poble era molt petit. Anavem a jugar a futbol, anàvem a comprar, etc.

Quan anàvem a marxar vam amagar una bossa de patates darrera unes plantes. Quan anàvem a marxar ens van dir que ens quedàvem una setmana més i ens ho vàrem passar fenomenal, són les millors vacances que es poden tenir. Potser encara hi ha la bossa de patates darrera les plantes.

QUI SAP

Escriuré en un paper blanc tot allò que li diria i que no li goso dir; després, en forma de barca plegaré el paper a l'aigua el deixaré navegar... Potser el trobarà algun dia... i qui sap si el llegirà!

EL TROBADOR

Penso fer-me trobador, seguir terres i cantar a les dames dels castells que em volguessin escoltar. Sé que no totes són belles ni tenen cabells daurats ni els ulls que semblen estrelles ni els llavis ben dibuixats. ...Alguna deu ser garrella, i una altra, de cos neulit; o tenir nas de patata, ulls de peix o front pansit... Aquestes, vull! Les boniques, si escoltaven el meu cant, no estarien tan contentes ni m´ho agrairien tan. Són les menys afavorides, les fàcils d'acontentar; volen creure que el cantaire no les pretén enganyar. Penso que em correspondria amb bon sou i tracte bo, ja que al món no trobarien millor cantaire que jo. Em veuria de les dames ben rebut i ben pagat; ...i, de passada, els duria un bri de felicitat.

DISFRESSES

Per carnaval, veureu quina disfressa més rara m´he buscat: em treuré del damunt tanta falòrnia que era em cobreix sense anar disfressat. No riuré l'acudit que no té gràcia, ni aplaudiré el discurs que em sembla va; i tampoc compraré, pel què diran,allò que no em fa falta; ni em posaré de puntetes per ser d'una mida més alta entre els més alts. Tindré la meva mida. Tampoc m'arronsaré! De tots els coneguts, preferiré els de tota la vida; aquells que de debò, pobres o rics, sé que són bons amics, encara que no tinguin gran carrera ni puguin oferir-me bon dinar, que l'amistat es manté de primera, també, amb nous i pa. Potser que molts diran que no em coneixen, si m´hi presento així, camuflat sota aquest antifaç que no s'estila, de la sinceritat.

GUERRA I PAU El foc i l'aigua han discutit al fons del bosc, per una juguesca. Quan l'una crida, l'altre s' encrespa i deixen l'aire ple de neguit. Tanta cridòria, a què treu cap? Parlen de vents i de flamerades, de llamps i trons i de nuvolades. Per què es barallen?Ningú ho sap. Ni l'un ni l'altra no ens ho diran. S'han embestit talment dues feres: (són quatre gotes escadusseres i un tou de brases agonitzant!) De tal manera s'han esforçat que la baralla és acabada: de calor, l'aigua s'ha evaporat. Al clot del bosc torna a haver-hi pau; per entre flors i cuques amigues, hàbils com sempre, passen formigues duen engrunes cap al seu cau.

DIVERSITAT

Un bou de bannyes llargues que té la panxa plena de tantes herbes fresques que s'ha menjat, plantat com una estàtua està mirant com passa un núvol d'estornells sobre el seu cap. Remugant es pregunta: _Què en treuen infeliços, del cel, on no hi ha herba per a menjar? Els estornells se'l miren: _Què en treu, el bou, de l'herba, si amb la panxa tan grossa no pot volar?

EL MAL HUMOR

Guardo tancats en un cofre de plata tots els somriures que trobo pel món. Si el mal humor m'ataqués algundia i els necessito, ja sabré on són.