EL TROBADOR

Penso fer-me trobador, seguir terres i cantar a les dames dels castells que em volguessin escoltar. Sé que no totes són belles ni tenen cabells daurats ni els ulls que semblen estrelles ni els llavis ben dibuixats. ...Alguna deu ser garrella, i una altra, de cos neulit; o tenir nas de patata, ulls de peix o front pansit... Aquestes, vull! Les boniques, si escoltaven el meu cant, no estarien tan contentes ni m´ho agrairien tan. Són les menys afavorides, les fàcils d'acontentar; volen creure que el cantaire no les pretén enganyar. Penso que em correspondria amb bon sou i tracte bo, ja que al món no trobarien millor cantaire que jo. Em veuria de les dames ben rebut i ben pagat; ...i, de passada, els duria un bri de felicitat.